Louisiana fou una governació pertanyent a la Capitania General de Cuba, en el Virregnat de Nova Espanya entre 1764 i 1803. Aquest territori estava situat a l'oest del riu Mississipi. La seva principal ciutat era Nova Orleans. Aquest territori li va ser cedit a Espanya després del Tractat de París (1763) a canvi de la pèrdua de Les Florides (recuperada el 1783) i va ser retornat a França el 1800 mitjançant el Tercer Tractat de San Ildefons. Aquest territori de 50.000 habitants no natius[1] va sumar 2.140.000 km² al ja extensíssim Imperi Espanyol que va arribar la seva cúspide territorial en aquesta època. A causa de l'enormitat del territori (més de quatre vegades la mida de la metròpoli) la presència espanyola i l'empremta que va deixar aquesta va ser escassa centrant-se principalment a Nova Orleans, seu de la governació.